Les meves caminades i els meus escrits.

Una Rosa

Volia pintar una flor, una rosa; però una rosa oberta, tenia tants pètals i tan ben col·locats que no s' hi va saber entendre. Optà per una poncella. Pensava que una poncella ben pintada també té la seva gràcia i el seu mèrit i el seu encant. Pintaria una poncella , potser una mica badada... No! Ja tornava a ser difícil. Una poncella, tancada. Seria fàcil de fer. Començaria pel cul, bé, volia dir per baix. El cul una mica gros...- i quina mania de dir-ne cul!- Doncs, mira, si, ell la veia com un cul! Ben arrodonit i que s' aniria estrenyent a mida que aniria dibuixant... S' estrenyeria suaument, suaument i abans de deixar-la per acabada feria com un- si és no és,- una mica més oberta,. Només una mica! Com una insinuació del que seria al fer-se gran. Les flores es fan grans? Pensava en ella com si es tractés d' una noia! Quines coses té l' adolescénssia! No, les roses no es fan grans es fan velles, es marceixen i acaben a les deixalles.

Però ell pintaria una poncella i aquesta no es marciria... La faria servir per punt de llibre. I `potser algun dia la podria regalar, per Sant Jordi a... algú que sabés apreciar-la.

De quin color la faria? Ara hi ha roses de tots colors, de blaves , de liles... de grogues... Però, groga no, li recordaria quan un amic seu va tenir icteríssia... La pintaria vermella que és el color de les roses per antonomàsia! Això d' antonomàsia ho havia sentit a dir al seu pare, no sabia que volia dir, però i li havia agradat l' expressió.

Però vermella, vermella? O bé una mica rosada, o tirant a fúcsia o potser granat? Caram que complicat és pintar una rosa! I encara havia de buscar el paper. I les pintures! Oh, quina feinada, preparar colors, pinzells, aiguaràs. El merder que faria total per un "capullo"! Millor pintar-ho amb aquarel·la, no embrutes tant i una aquarel·la ben feta és tant o més important que un oli. Mira, sinó al Tharner! El gran mestre anglès. I sembla més fàcil i és molt delicat, fa per una poncella!

Però ara no sé ón guarda la mare les aquarel·les? Quina ràbia! El temps va passant i jo sense fer res! Encara tindré de treure els llàpissos de colors de tota la vida! A veure com em quedarà... tanta il·lusió que em feia posar-me a pintar.

Es clar que jo no he pintat mai, em sembla que ni al cole! Però ha de ser fàcil! I no pretenc pintar un gran quadre ni un gran ram, només una rosa! Què, una rosa? Una poncella! Un capoll! _(Capoll o capullo?)

Va! Deixem-ho que ja es hora de sopar.

Maria Mercè Lleonart. (10-10-13)

 

 

 

 

 

 

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.