Les meves caminades i els meus escrits.

Tren d'Olot

     Avui caminarem per l´antiga via del tren d´Olot. Un tren que va fer molt servei quan la gent no tenia tants cotxes ni hi havia tantes carreteres, i que resultava familiar a tots els seus usuaris, tots es coneixien i duran el trajecte es feia una gran tertúlia. Hi havia una dita molt popular, deia: “El tren d´Olot, que marxa quan vol i arriba quan pot”.

     Era un transport molt comarcal. La seva velocitat no era la d´un Talgo, ni tan sols la d´un tren normal. Sovint s´havia de parar perquè s´havia atravessat una vaca a la via. El maquinista baixava del tren i amb l´ajuda d´algun voluntari treia la vaca i continuava la marxa. La gent parava de xerrar, es mirava la maniobra i després tornaven a continuar la conversa com si no hagués passat res.

     Anava molt a poc a poc,tant, que un dia en que ja havien tret una vaca de la via i que al cap d´una estona es van tornar a parar, la gent preguntava:- “Quë hi ha una altre vaca?- i un graciós va dir: “No,és la mateixa!”-

     Parlem del dinar. Del dinar d´avui. El restaurant que anirem no té , ni de bon tros, la categoria del de l´ última excursió. S´en podria fer una cobla:

LES MARES CAMINADORES

SEMBLEM MARES TOT TERRENY

TAN SERVIM PER DINAR AL RITZ

COM PER MENJAR AMB ELS DITS.

 

     Bé no serà tant, no serà tant com per menjar amb els dits, però la mestressa de la fonda ens ha avisat de que li ha fallat el servei. Té dues baixes... o sigui, que ens tocarà arremangar-nos i anar-nos a buscar els plats. Les mares caminadores servim per tot. A l´hora de dinar estarem tan satisfetes amb la caminada enmig dels colors de la tardor, que tot ens semblarà perfecte. Val la pena que ho aprofitem que fins l´any vinent no els tornarem a veure.

Bona caminada a totes.



 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.