Les meves caminades i els meus escrits.

Tren de Girona

 

     Hem encetat una altre via de tren. Després d´haver recorregut la que anava d´Olot a Girona, ara caminarem per la que anava de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Aviat en lloc de Mares Caminadores ens diran Mares Ferroviàries. A Catalunya n´hi havia força d´aquestes vies “de petit format” i que avui han desaparegut perquè ja no son necesàries. Nosaltres devem ser unes romàntiques i les volem tornar a reviure. Si aquells trens no anàven massa depressa nosaltres encara n´hi anirem menys, i gaudirem dels paisatges amb mes calma que no pas els viatgers del segle passat.

     Hem començat el nostre recorregut a l´estació del poble de Quart. Quart d´Onyar. Ja sabem que l´Onyar és un dels rius que passa per Girona., doncs també passa per Quart. De Quart hem anat a Llambilles i desprès a Cassà de la Selva i finalment a Llagostera. Tot aquest territori té com a comù denominador l´explotació del suro. Els seus boscos estan formats majoritàriament per alzines sureres i a finals del segle XVIII eren el grans proveidors del taps de suro per tota mena d´ampolles de vidre, sobretot per les de xampany. Llavors no se´n deia cava però com que també n´exportaven a França doncs també se´n pot dir que tapaven el xampany.

     Abans de dedicar-se a l´explotació del suro aquests pobles eren totalment agrícoles. Als segles XV i XVI van patir com tot Catalunya les pestes que assolaven tot Europa, això va minvar molt la pobaciò, també uns anys de forta sequera van fer patir molt a la gent d´aquest país. Però uns segles més tard les condicions devien canviar doncs van rebre una gran afluència de visitants que no eren pas turistes, sinó persones que fugien del surt de França perquè allà no hi trobaven feina. En els registres parroquials és troba més d´un deu per cent de parelles formades per un català i un francès. Però no sempre els francesos veníen en so de pau., durant els setges de Girona per les tropes de Napoleò al poble de Cassà s´hi instalaren molts soldats que hi feren moltes barrabassades. La gent, espantada, més que tot dones i criatures fugíen cap a la platja d´Aro, i no pas a fer-hi el turista!

     De Quart hem de remarcar la seva ceràmica negra. Era molt característica i els seus càntirs tenia fama de fer l´aigua molt fresca. Avui dia al poble no se´n produeixen gaires, més aviat es dediquen a una ceràmica més comercial, fan els “verds de la Bisbal,” però el gremi de terrissaires de Quart està documentat des de l´any 1572 i llavors constava com a Gremi d´Ollers.

     A Cassà de la Selva hem trobat una agradable sorpresa:, un vagó molt ben conservat dels que feien el recorregut com el que hem iniciat nosaltres. La propera caminada anirà de Llagostera a Sant Feliu de Guíxols i com que els temps ja serà més calorós allà podrem fer-hi una bona remullada.

Mª Mercè Lleonart.

 

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.