Les meves caminades i els meus escrits.

Torres de Fals

 

Bon dia i bona hora! Tornem a començar un altre curs de Mares Caminadores, Per molts anys! Aquest serà el que farà dinou, o vint? D´això en sap més la Dolors que jo, vull dir de contar... Jo estic especialitzada en “contar”, però en “contar cuentos”. Per cert que avui dia 1 d´octubre, en el Costumari Català d´en Joan amades, que sempre explica quin sant toca, avui precisament es Sant Isop. Diu que era advocat dels lletjos, i que també que es guanyava la vida explicant contes . Jo guanyar-me la vida , de moment no me li guanyo, però, vés a saber...

Totes recordem les “Fàbulas de Esopo” –en català Isop- no sé si explicant anècdotes el van fer sant ,però sí que ha passat a la història com un gran contista. Va viure el segle Vè abans de Crist i era molt popular a la ciutat d´Atenes. Les seves fàbules encara s´expliquen ara, recordem només la “del jove i la fortuna “ aquell que es posa dormir al costat d´un pou... o la de la guineu i el raïm... que per molt que s´estiri no el pot abastar i se n´aparta displicent i comenta: “No m´interessen, són verdes!”

Un dia vaig veure un dibuix molt ben fet, del gran il.lustrador Junceda, que ensenyava una guineu al peu d´una parra i dirigigint-se al lector i deia “ Tots vostès esperen que digui que son verdes,oi’ Doncs no! son massa madures!”

Bé el que seria correcte fora que expliques el que veurem avui... Anirem a les Torres de Fals, un hivern hi vam anar a veure un Pessebre Vivent que es representava als seus peus. Allò va ser a la nit i avui les veurem de dia. Son imposants , servien de guardia al castell del mateix nom,i la seva feina a més de vigilar era la de recaptar un peatge quan el senyor del castell havia fet arreglar els camins. Abans també s´havia de pagar per moltes coses, el dret de peatge, el de pontatge, (per passar un pont...) Si ens fixem en el Pont del Diable de Martorell veurem que a cada cap de pont, - tan a l´entrada com a la sortida- hi ha una caseta... doncs era el peatge, que en aquell cas se´n deia pontatge.

L´ùltima mestressa del castell de Fals es deia Elisenda i va viure-hi l´any 1200. No sabem si era caminadora, si recorria aquestes serres com nosaltres, o bé si era sedentària i cosia i brodava prop de la finestra... El castell era propietat dels ducs de Cardona com gairebé la meitat dels castells de Catalunya. En aquella època també hi havia els molt rics i els molt pobres. Aquests últims amb més quantitat que els primers. I encara que sembli que tot continùa igual, la vida ha millorat una mica... abans eren quatre que podien anar amb un carruatge, i avui son quatre milions els que poden anar amb cotxe! Per això de tan en tan han d´implantar el dia sense cotxes... i ja veiem l´èxit que té.!

M´haureu de perdonar si us explico tan poca cosa de l´excursió d´avui, però es que no l´he feta, Estic com vosaltres, no sé on anem, tret de que comencem a les Torres de Fals i que esmorzarem al Molí de la Boixeda. Ah! I que dinarem en aquell restaurant tant bó i del que en tenim tan bon record. Però tot serà molt bonic perque sempre ho és! I el fet de trobar-nos un cop més ja fa festa major.

Benvingudes i bona caminada!

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.