Les meves caminades i els meus escrits.

Tavertet

 

Si aneu a Tavertet, pareu compte al arribar al Castell, no us acoteu massa al cingle que pot tenir males conseqüències, o sinó veieu el que li a passar fa molts anys al senyor que hi vivia

Es clar que vosaltres sou bones persones i del castell era un bèstia. Tenia la mala costum, per ell era bona, de endurse'n a casa seva les minyones que s'acabaven de casar. Res de nit de noces amb el seu marit. Cap al Castell a passar-hi dos o tres dies. Després ja les deixava tornar a casa.

La gent estava molt descontenta per aquets i altres mals usos que feia de la seva posició, però ningú no gosaven queixar-se, Fins que hi va haver una noia molt decidida que va iniciar la rebel·lió. Ella no es casaria mentre tingués de passar pel castell. Ara una, ara l'altra, totes ven prendre la mateixa decisió. Els xicots estaven preocupats, ja es veien concos de per vida. Va haver-hi consell al poble. Tothom hi estava d' acort però ningú prenia la iniciativa.

"Hauriem de fer-li un escarment, es deien, però ningú atinava en res. La noia que havia començat l'alçament tenia una idea: Caldria que portèsin el cacic cap als cingles i un cop allà li cantèssin les quaranta. Que l'acorralèssin! Si, sí...això està molt bé... però tothom callava... qui faria anar al Senyor cap al cingle? (En castellà dirìen, "Quien le pone el cascabel al gato?)

Però la noia que portava la veu cantant tenia sol·lucions per tot. -"Jo! Jo puc ser l'esquer que l'engatusi". Havia observat que moltes tardes el Senyor sortia del seu castell i donava una petita volta, sense portar cap servent. Ella es faria la trobadissa, es faria la coqueta, es deixaria gairebé seduïr i els del poble estarien a la guait per anar-la a rescatar i enfrontar-se amb el Senyor.

Però la noia ho veia molt clar i els altres no li veien tant. La primera part va començar segons el guió pensat, es va fer la trobadissa, la coqueta, l' atrevida... però passava l'estona i els del poble no apareixien... el Senyor cada cop estava més engrescat, ella cada cop més espantada i no saben com treure-s'el de sobre llençà un crit que feu distreure l'agresor: -Allà! Allà! Mireu allà!!- i l'home no veia res... llavors ho va aprofitar i empenyent amb totes les seves forces el feu caure per les roques.

Ella s'apartà mentre arribaven els reforços, just per felicitar-la... Què havia fet? La visió de l'home rodolant i xisclant no se la va treure mai més de sobre. Abandonà el poble i el promès i no se la va tornar a veure mai més per aquells verals.

Mai més?... Si, la llegenda diu que quan hi ha una tamborinada molt forta ,entremig dels llamps i els trons, es veu la figura d'una noia que mira cap a l'estimball i s'aparta. S'aparta i desapareix.

Però vosaltres no la veureu, perquè farà un dia molt maco.

Maria Mercè.

 

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.