Les meves caminades i els meus escrits.

Sant Feliu de Guixols

 

     Bon dia caminadores! Avui és l última  sortida d aquesta temporada i el final del recorregut del tren de Girona. Per el proper curs haurem de dir a la Renfe que pari la circulació de trens els primers dimecres de mes, perquè ara nosaltres ja li hem trobat els gust a aquest tipus d excursió.


     Cap a la part de Gandesa hi ha la via abandonada del tren que se n deia de La Val de Zafán, va ser construït amb l' intenció de suministrar ajuda a les forces que lluitaven al front de l Ebre. ( O bé almenys a mi m ho van explicar així). Té paratges molt interessants; es passa per algúns túnels, per ponts sobre valls petites però profundes... Es pot visitar el Santuari de la Fontcalda,- d'una aigua no massa calenta- i els cellers cooperatius tan impressionants del cantó del Priorat. I comprar vi, i oli... Estaria bé resseguir-la però el problema és que com que queda un xic lluny, ens hauríem de llevar molt d hora i això ja no ens agradaria tant. Bé, ja n anirem parlant.


     Parlem d avui: Sortim de Llagostera, final de l' ultima etapa i el recorregut comença pel mig d un bosc d eucaliptus. Qüestió de respirar a fons per fer-ne reserva pel dia que estiguem constipades. A la nostra dreta veurem molts trossos la carretera amb els seus cotxes , però nosaltres anirem per un terreny més enlairat i no els hi farem cas. Passarem enmig de pins i només sentirem els refilets dels ocells. Arribarem a una estació que se n diu Font Picant. Font Picant i Bell.lloc. Hi ha un restaurant i un bar i la Font Picant no es veu per enlloc i de Bell.lloc es veu l entrada d una casa que deu ser important i que deu ser el "bell.lloc".El terreny es planer, amb mots pocs desnivells i molt agradable per caminar-hi, encara que faci sol gairebé sempre hi passa un airet mot fi.

 

     Quan arribem cap a l' estació de Santa Cristina el panorama ja canvia, comencen les edificacions,  les urbanitzacions...i val més agafar l' autocar i que ens porti com més aviat millor a Sant Feliu de Guíxols que allà hi ha una bona platja i totes desitgem arribar-hi. Una bona platja i un bon dinar, -o almenys un bon hotel- Dinarem a l' Hotel S' Agaró. (Quedarem com unes mones!)  Mai les caminadores haviem picat tan alt. o ben poques vegades. Però serà una bona cloenda de la temporada,  que ens deixi un bon regust, regust de "tornem-hi". I fins a la propera si Déu vol.            


                        Mª. Mercè.


 

 

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.