Les meves caminades i els meus escrits.

Quina feina....

 

Vols venir?

A on em duràs?

Sense saber-ho, no vens?

No et conec, bé, no et conec prou...

I si no ho veus clar, no vens?

M' agrada la seguretat.

Així no faràs mai res!

Es que potser no vull fer res... Quan era petita si em preguntaven que volia ser de gran, jo ja els contestava: No vull ser res!

I que ets doncs?

Res.

Però així no es pot viure!

Jo bé visc.

I vius bé?

Oi tant!

Però, que fas?

Res!

Com es viu sense ser res, sense fer res!...

Bé, res, res... alguna cosa si que faig, sinó no podria menjar... però faig el mínim.

Ôndia! On has trobat una feina que fent el mínim et permeti viure?

Oh, cal buscar-la... també he tingut de treballar per trobar-la. Però ara ja està... ara ja hi soc,... I un cop hi ets, tot ja rutlla...

Treballes en un Ministeri?

No! Que no he estudiat! Hauria tingut d' estudiar per entrar-hi!

No és un Ministeri?

No, però una cosa semblant... Ara costa d' enxufar-se, amb la crissi, però com que jo ha hi soc d' abans......

I no et fa por de que vingui un lleó i se't cruspeixi?

Que dius ara!

Una vegada em van explicar que es va escapar un lleó del Zoológic, es va amagar en un Ministeri, cada dia es cruspia dos empleats i van tardar un any a notar que hi faltava gent!

Això també passaria allà on soc, però no em facis agafare por! Tan tranquil·la que vivia...

 

 

 

 

Maria Mercè Lleonart.

Castellterçol, juliol de 2012.

 

 

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.