Les meves caminades i els meus escrits.

Quin jersey mes bonic que portes.

Quin jersei més bonic que portes!

-T’agrada? Es fill d’una depressió.

-Quéeee!...

-Doncs dígues-li un atac de mandra... el metge en diu un principi de depresió, però jo ho considero un atac de mandra. Quan tens aquells dies que no tens gans de fer res, ni d’estudiar anglès, ni de tocar el piano, - perquè et fa mandra mirar la partitura – llavors per combàtre-ho –parlo per mí,eh? Jo no sé l’altre gent com ho fa, però a mi em va bé així. - el millor es començar un jersei! T’ asseus ben asseguda, en una butaca còmode, et prepares un seguit de CDs –Malher, Beethovent, Brahms... – i comences una màniga... o l’esquena... i el jersei va creixent, creixent i la mandra et va marxant, marxant... A vegades, per mandra d`alçar-te, escoltes tres vegades la mateixa simfonia , no importa, així et queda més ben gravada!

-No ho havia sentit a dir mai! Jo em creia que per fer un jerssei se n´havien de tenir ganes...

-Doncs jo els faig quan no tinc ganes de res!

-Potser no provaré... Perquè tinc uns dies!... Amb una tristessa... i això que dius tú, una mandra! Que ni em llevaria!

-Dons ara és el moment de començar un jersei!

-Però jo no en sé...

-Saps fer mitja?

-Si. Però un jersei em sembla que no...

-Doncs una bufanda! El que sigui, que et pugui distreure sense esforç i que tingui utilitat. Així no et sentiràs culpable d´estar “sense fer res” . Perquè aquest es un altre problema, ens havien inculcat tant que no podiem perdre el temps – era un pecat perdre el temps – que ara, quan llegeixo, sempre em sembla que vindrà la mare i em renyarà! Què? T’animes?

- No ho sé, però em sembla que ja no estic tant cansada...

Maria Mercè Lleonart.

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.