Les meves caminades i els meus escrits.

Pesca Llunes

 

A les Avies Caminadores:

Per si no puc venir a la sortida voldria explicar-vos alguna cosa de Roda d Ter, però dec estar molt desentrenada perquè no em recordo de res d'aquest poble tret del Martí Pol, es clar... Pero això ja ho sabem totes, i segurament que si aneu al Museu ja us en parlaran. Per conèixer el poblat ibèric tant important ja deureu tenir un guia... o sigui que a mi el que em tocaria seria explicar alguna llegenda del lloc.

Del Ter, per aquests indrets es diu que una nit de lluna clara un minyó que tornava del camp va veure reflectida dins de l'aigua la lluna plena. Era una nit tranquila i l'aigua estava quieta que semblava un mirall. El noi es va quedar encantat, si pogués enderme-la a casa! pensava. Primer l'ensenyaria als pares que quedarien tant meravellats com ell i després la guardaria a la seva petita estança, que la lluna l'ompliria tota.

Portava un cabàs amb una poca herba pels conills, el buidà sense pensar-s'hi gaire i a poc a poc s'acostà a la riba. Xipollejà fins a arribar on es trobava la lluna i decidí caçar-la amb el seu cabàs.

Però la lluna tan quieta com l' havia vist fins aquell moment, començà a bellugar-se i a ballar dintre l'aigua, com si es volgués riure d' ell. Prou hi atensava el cabàs amb molt de compte, però la lluna no es deixava pas caçar. Cada cop en treia el cabàs buit i la lluna continuava dins de l' aligua com si es volguès mofar d'ell. Desenganyat ho deixà còrrer i molt emmurriat s' en anà a casa seva...

Pel camí va trobar un veí que li preguntà que li passava... ni mai que li ho hagués contat! L' home se ni va en-riure i li va dir "Pesca-llunes"

 

I aquest nom els ha quedat!

 

Maria Mercè Lleonart.

 

 

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.