Les meves caminades i els meus escrits.

Les Mares Caminadores a L'Aguda de Torà

 

Bon dia i bon any a totes i no dic bons reis perquè ja han passat. Avui anirem a l'Aguda, a l'Aguda de Torà.

De Torà i de cal Jaumet si que us en deveu recordar... Vam dinar-hi el dia que vam visitar la Torre de Vallferosa, aquella tant ben conservada... que vam poder-hi entrar i veure com era per dins... Doncs avui tornarem a anar a Torà i a dinar a Cal Jaumet. Però abans pujarem al Santuari de la Mare de Déu de l'Aguda, que no està en el pla sinó a 600 m. d'alçada i en un lloc una mica rocallós i enlairat en la carena . Per això se'n diu l'Aguda. (Com les Agudes del Montseny, però molt menys.) La Rosa Bascompte, que és d'aquestes terres sap una dita que fa més o menys així:

"Mare de Déu de l'Aguda,

ajudeu als de Torà.

que teníen el porc per la cua

i se'ls acaba d'escapar".

Encara que per nosaltres -o la majoria- aquest nom ens resultarà nou, per la història no ho és pas doncs surt en documents des de l' any 1024. En aquells temps estava més poblat que ara i formava part d' un seguit de castells que defensaven les terres conquerides als àrabs. A Torà també hi havia castell, i feia les mateixes funcions... Però, amb el temps, no sempre estaven de guerra conqueridors i conquerits; hi havia treves, hi havia convenis, - tu em pagues uns tributs i jo et deixo estar a les meves terres- Avui diriem que més o menys els hi llogaven i tothom hi sortia guanyant.

En una d'aquests treves, o èpoques de tranquilitat, si es celebraven festes, o jocs , era molt normal que hi prenguésin part tan moros com cristians... El moro que habitava el castell de Torà, era alt i fornit, amb uns ulls negres que enamoraven i una prestància que es feia mirar i admirar per tots els que el contemplaven. Va ser convidat pel senyor del castell de Cardona per prendre part en un torneig que es celebrava dins del castell. Perquè Cardona , amb el poder que els hi donava la sal, - ningú més en tenia tanta com ells, i en feien pagar el que volien...- podien tenir un gran castell...i pel que ha quedat fins ara, ja dona constància del que devia ser llavors. Doncs el moro de Torà, -el guapo moro de Torà, que si visquès ara ja l' haurien fixat per algun anunci de colònia o desodorant- doncs el moro de Torà, lluïnt les seves millors túniques es va presentar a Cardona ...on hi va trobar la filla del duc i veure's i enamorar-se va ser tot u.

Però era un amor impossible, no podien de cap manera formar un matrimoni tan i tant desigual. El moro, en secret i per amor a la seva estimada es va convertir al cristianisme... però de res li va servir perquè el pare de la noia no s'ho va voler creure mai! I mai no va consentir. Els enamorats es veien molt de tard en tard i -amb grans precaucions...Es feien senyals quan era nit negra i llavors es trobaven al lloc convingut... Poca estona, poca estona... Però en una d'aquestes ocasions un germà de la minyona els va descobrir quan ja es separaven... va deixar que la noia tornés a casa i va fer seguir al moro fins que el van agafar i el van matar... El pare i els germans de la desgraciada van acordar tancar-la dalt de tot d'una torre del castell, sola, servida per una donzella muda i només mantenir-la en vida donant-li pa i aigua.

Poc sabíem que la famosa Torre de la Minyona , del castell de Cardona, va ser la presó de l'estimada del moro del castell de Torà!... Nosaltres d' aquest poble només coneixíem el restaurant!

Maria Mercè.

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.