Les meves caminades i els meus escrits.

La sal del temps actual.

 

Anys enrera, i avui encara es fa, però amb molta menys intensitat, quan algú anava a viure en una casa o pis nou, era costum presentar-se als veïns i oferir-se per tot el que poguessin necessitar.

El bon veïnatge començava per oferir que si algun dia es trobaven sense sal, a l'hora de dinar, quan les botigues estaven tancades en aquella hora... "Ja ho sap! Si algun dia necessita sal, ja sap on trobar-ne!"

Més d'una vegada algun veí havia fet servir aquest truc per encetar conversa amb una veïneta interessant... Actualment ja no deu passar perquè els "supers" estan oberts a totes hores... i si algú es troba sense sal pensa que aquell dia no en prendrà i així rebaixarà el colesterol. Els temps han canviat.

Avui dia la gent és més oberta i no necessita tants subterfugis, quan desitja alguna cosa. la demana i llestos La gent va més al gra.

Doncs com es coneixen els veïns? Com es fa amistat entre els que conviuen en una mateixa escala? Al curt interval de l' ascensor, on no se sap on mirar o si el trajecte és massa llarg sempre es parla del temps?... O és que ja no hi ha amistat entre els veïns?

Sempre s'ha dit que a les grans ciutats la gent no es coneix, ni gairebé amb els que viuen en un mateix replà... La Maria pensava que aquest desinterès per les persones que tens ben a la vora era molt poc humà. Ella, però, era molt previsora i mai s' havia trobat sense sal a l' hora de dinar, es clar que tampoc havia trobat mai cap veí que n' hi hagués ofert... però pensava que si es trobés en alguna necessitat no dubtaria en demanar ajuda.

I el dia de demanar ajuda va arribar. Era gairebé l'hora de dinar i encara estava treballant amb l'ordinador, acabava un informe pel "club d' ajuda" al que pertanyia i de sobte, es va trobar encallada amb un problema: No podia passar a doble espai tot el que havia escrit.

I llavors va pensar en la parella que vivia al seu mateix replà. Eren joves, s'els veia amables i encara que no hi havia parlat mai , més què un "Bon dia i Bona tarda" segur que la podrien ajudar. Va trucar el timbre i ja començava de penedir-se del pas que estava donant quan es va obrir la porta i va sortir un avi. No un avi encorbat i amb bastó, però si un home força entrat en anys.

-"Malament! - va pensar la Maria- amb aquest no farem res! Si deu estar més peix que jo! "

Au! comença d' explicar que no necessita sal però que el que es pensava trobar era la parella jove que ella coneix...

-"Ui! la parella jove!... Tenen vacances. Jo soc l'avi, hi he vingut per regar les plantes... Quan som grans , per alguna cosa servim encara.

Si es clar, però ella el que té es un problema a l'ordinador...

-"A l' ordinador? I l'avi es posà a riure. Es clar que li devia fer riure trobar-se amb una àvia com ara ell que parlava d'un problema a l' ordinador... La Maria ja començava de mosquejar-se, no veia que fes tanta gràcia ...

-"I vostè volia trobar els joves? - i vinga riure!- Miri senyora... - Maria, em dic Maria... Doncs miri Maria, ha estat de sort de trobar-me a mi... La meva neta treballa en un forn i el seu home pinta parets, i cap dels dos fa anar ordinadors... en canvi jo, quan em vaig jubilar per no jugar només a la "petanca" i al dòmino, vaig aprofitar uns cursets d' informàtica que feien al club dels avis i ara potser li podré solucionar el problema.

- --- ---- ---- - ---- ---- ---- -

-"I d'això en diu un problema? que no ha fet mai un curset per aprendre de fer anar aquesta màquina?

-"No, la veritat es que no... Entre el meu fill i la noia que em ve a fer la neteja n' hi anat aprenent... Però ja veu que amb poca cosa m'encallo... El meu fill té tanta feina que no té temps per perdre amb mi... i la noia de la neteja, tampoc em ve tantes hores com per posar-se a ensenyar-me' n.

-Vostè no va a cap Club d'Avis? Si en té un de molt a la vora! No s'estigui a casa, dona! Miri, ara he començat anglès. I tot de franc! Als matins juguem a bitlles, a les tardes al dòmino... i dos cops a la setmana tenim classe d'anglès... I també n'hi ha que pinten... Ah! I els diumenges , cada diumenge hi ha ball!. No s'estigui a casa, dona! Què hi fa a casa?...

-Jerseis pels nets, i no es pensi, també soc d'una associació que em dona força feina.

-I també fan ball?

No, allà... Pobre gent!... més aviat "la ballen"...

-Doncs vagi a distreure's! Que son quatre dies! Ah! Però no s' apunti a cap curset d' informàtica que ja en sap força i si té algun problema, només ha de fer que cridar-me!

. . . . . . .

Ah! L' informàtica, "la sal" dels temps actuals...

Maria Mercè Lleonart.

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.