Les meves caminades i els meus escrits.

La Berenada

-"Ei, Maria! Que berenes o sopes?-

Les eixides de les dues cases només estaven separades per una tanca de boixos, el que permetia a les veïnes comunicar-se si volien.

En aquella hora baixa de la tarda la Teresa, que havia sortit a recollir la roba estesa al final del pati, donà una ullada al pati del costat i veié a la seva veïna asseguda en una cadira baixa , amb un plat a la falda i menjant calmosament. La mirada perduda. Per això li havia preguntat amb to festiu: -Que berenes o sopes?

La Maria baixà dels núvols on semblava trobar-se i contestà la pregunta amb una explicació poc clara:

-Tenia gana hi he pensat amb la meva àvia...

-La teva àvia "Al-cel-sia"?

-Ai sí! Sempre em recordaré del teu fill petit, que un dia en sentir que la meva mare parlava de l' àvia i afegia "Al Cel sia"... Va aixecar el cap del que estava fent i va dir: -"A casa meva també en tenim una d' àvia Alcelsia!"-

Rigueren.

-Però que té a veure el que estàs fent amb la teva àvia?

-Doncs la meva àvia feia el que faig jo, quan tenia gana menjava sense esperar ningú. Ni berenava, ni sopava, menjava. Ella deia que si algú li preguntava que perquè no esperava al seu marit, ja li ho explicava: -"Si ve amorós, soparem tots dos, i si ve enfadat, jo ja hauré sopat"- I afegia: "Un home enfadat fa perdre la gana al del seu costat."

La Teresa restà convençuda. Poca estona més tard se la podia veure asseguda còmodament i menjant-se una llesca de pa regada amb vi negre i nevada de sucre.

Maria Mercè Lleonart.

 

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.