Les meves caminades i els meus escrits.

Herències

 -S' ha mort la Nona!

-Si ahir la vaig veure i estava com sempre! Estava bé!

-Bé!... Això ho diràs tu, jo no li veia de bé... estava arronsada, gairebé no hi veia i amb prou feines hi sentia! Si d' això en dius estar bé!..

-Dona!... A la seva manera estava bé... Vivia sola, podia anar a la tenda i fer-se el menjar...només li calia la Joana, la veina per fer-li la neteja, als seus noranta anys que més podia desitjar!

-I tant que podia desitjar! De desitjar no en fan pagar res i si et conformes i no desitges res, doncs sembla que no necessitis res!

-Concs ella no devia necessitar res, perquè se la veia empre contenta...

-Però no veia gairebé mai els fills...

-Ella deia que si sabia que estaven bé ja en tenia prou!

-Era de bon conformar...

-Una santa, era...

-I ara ells hereteran sense haver tingut gens de feina a cuidar-la! No hi ha dret! Jo vaig cuidar cinc anys a la sogra i no en vaig treure res! Res, perquè no tenia res!

-Vinga no et queixis, que prou vau heretar la casa... la que viviu...

-Però era una casa vella i si fa una mica de goig és per que sempre l' hem anada apedaçant, que si la teulada, que si hi fem un bany...tan el meu home com jo hi hem deixat moltes hores...

-Però pensa que si no l' haguèssis cuidada, a la sogra, si l' haguèssis portat a una residència, Adéu casa! Perquè en aquests llocs el primer que fan és fer-te deixar l' escriptura de la propietat que tinguis.

. . . . . . . .

Quines converses ténen les dones! Ho saben tot, o no saben res? La Nona es va morir en obrir i tancar d' ulls, quan els fills ho van saber ja estava tot dat i beneït! Sort van tenir de la Joana, que els ho va solucionar tot. Va correr a buscar el metge, el capellà... va fer tot el que calia fer com a bona veina que era.

Tornem a les veines:

-Que sabeu si havia fet testament? Perquè jo no havia vist entrar mai el Notari a casa seva... I anar-hi ella... si només s' arribava fins a la tenda!

-La Joana deu saber-ho... - quina mala bava portava aquest comentari!

-Doncs els estaria bé als fills que no els hagués deixat res! Qui s'en cuidava era aquella noia...

-Però si la Nona no era rica...

-Rica o no rica, alguna cosa tenia... la casa, molt vella! - que ja era del seu home- els camps de sota la font que els hi mena el Patxiques... i para de comptar!

- I algun calerò que prou que cobrava pensió i no se la gastava tota!

-Amb el temps ja es veurà qui se n' haurà beneficiat!

- Si és algú del poble si, però si ha quedat pels fills...

. . . . . . . . .

Va passar el temps i tot seguia igual, El Pachiques portava els camps de sota la font... La Joana, la Joana si va heretar o no ningú va averiguar-ho perquè seguia fent la mateixa vida... Només una vegada en una festa li van veure un anell que no li havien vist mai, i els fills... els fills tampoc s' els va notar si havien heretat perquè a la seva mare li havien fet posar els calerons en una pòlissa "Preferent" i passaran molts, molts anys abans no puguin tocar calent!

Castellteçol, Agost de 2012

 

 

 

 

 

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.