Les meves caminades i els meus escrits.

Granera

 

La sortida d´avui, si no plou, va de Granera a Sant Llorenç, aquests dos pobles que tenim tan a la vora i que formen part del que en diem rodalia. Pels de Sant Llorenç baixar a Sabadell sempre els ha estat una sortida normal. Fins i tot els pobles de més amunt, cap a muntanya, també els era una sortida, comercial, laboral, el baixar a Sabadell. Quanta gent no hi ha que afincats a la nostra ciutat tenen les arrels a Moià o bé a Castellterçol , i és que igual que baixa l´aigua dels rius el fluxe humà també tendeix a fer el mateix, buscar una sortida cap a la plana.

I a l´inversa? Si, també... l´aigua del riu no puja mai, però les persones tenim aquesta possibilitat. Amb esforç de vegades, però pujem! Sempre he sentit a explicar a la meva mare que quan tenia 18 anys va anar a festa major a Granera, amb un farcellet amb les sabates i el vestit de mudar... Les que hem anat a cosir a câ la Maria Tiana recordarem que aquella família a Granera hi tenia una casa i la meva mare era amiga de la Maria. Doncs bé, de Sant Llorenç a Granera i de Granera a Sant Llorenç era un camí força fressat perquè quan no hi havia massa cotxes a Granera s´hi anava a peu... I fins no fa massa només una sola carretera asfaltada l´unia amb Castellterçol. Ara en té una altre que enllaça amb la que va a Monistrol de Calders.

Granera mai ha esta un poble massa habitat, però va durar uns anys en que era mot freqüent que hi portessin malalts afectats de tuberculosi, quan no existien els antibiòtics d'ara, el remei més utilitzat era dur-los a muntanya, perquè respiressin aires purs. D´aquí els Sanatoris Antituberculosos tipus Puigdolena entre Quirze de Safaja i Centelles; o bé el mateix poble de Castellteçol... o Moià... eren altituts mitjanes, d´uns 800 metres i eren les més adequades per aquesta malaltia.

Granera està enfilada a la carena i la majoria de les seves cases disfrute'n d´unes vistes panoràmiques i unes postes de sol espectaculars. Hi ha un dia a l´any, em sembla que és l´endemà de Reis en que veuen pondre´s el sol per darrera Montserrat però justament a través de la Roca Foradada, d´aquell massís.

A la Serra de Granera hi neix el nostre riu Ripoll. Granera té dues esglésies i una ès romànica, molt ben conservada, Santa Cecìlia, que la trobarem a l´entrar al poble. També té un castell visible des de molt llocs i aparentment ben conservat. Es una estampa molt interessant la visió del Castell de Granera enlairat, dominant els terreny. Es com ens imaginem l'edad mitjana, els senyors a dalt i els vassalls als peus.

Dins el castell, hi ha estances que encara deixen endevinar com podia ser la vida en aquell recinte. Hi ha una finestra amb “ festejadors”, aquelles pedres col·locades a banda i banda del finestral... que avui no comprenem que es pogués festejar amb aquella separació!

Aquest festejador no devia pas ser de l´època en que s´explica la llegenda, i si ho era, la pobra noia del castell no devia pas poder-lo fer servir: el seu amant era un moro, un moro de la moreria, i ella era una cristiana. Ella vivia al Castell i ell a la terra plana. Però el seu amor no coneixia fronteres ni prejudicis racials ni socials, s´estimaven i llestos! Però els pares de la noia, i sobretot els seus germans no creien que fos el partit més convenient per una jove cristiana semblant personatge. No cal dir que els amants es veien d´amagat i molts cops a la nit...Primer es feien unes senyals amb un llumet des del castell, desprès s´encenia un altre llumet a baix a la plana... i ja devien saber on trobar-se.

Però un dia els germans de la noia van fer presoner al noi quan més aficionat estava fent la senyal convinguda... la noia va anar al lloc de l´encontre... i. Oh sorpresa! Es va trobar amb tota la família com si no s´hagués mogut de casa! Els germans van matar al moro, tot i que la noia els deia que ja s'estava convertin... i que ja aprenia el català... Res no hi va valer. El moro va morir i la noia, també va estar a punt de morir-se... però pensant-ho millor, va optar per seure a la finestra del "festejador" a esperar que hi passés per sota un cavaller que fes més per ella que no pas l'antic amant...I qui ho sap! Potser al final va poder estrenar el “festejador” amb un festejador adient.

Mª. Mercè Lleonart.

 

 

 

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.