Les meves caminades i els meus escrits.

Festa.

 

Qui ha fet la primera comunió? O potser és un bateig? Un casament no que no ho és, els nuvis no es veuen enlloc. El nen o la nena de la comunió tampoc, però com que avui dia ja no van disfressats... Ha de ser algun dels que estan jugant.

I el batejat? Potser és aquell que està amorrat al pit de la mare, aquell es veu de mesos, no com aquell xicot que també està amorr... bé! Fent un petó a aquella noia.

Què m'ha passat? M'he desmaiat o m'he adormit. Em dec haver adormit, si m'hagués desmaiat tots estarien al meu voltant o ja fóra a l'hospital. M'he adormit, i ara em trobo al mig d'una munió de gent desconeguda. Desconeguda? Déu meu, si tothom em coneix! O almenys això diuen. Això i "Oh que bé que està!" Qui ho diria que té tants anys! Ja voldria jo arribar-hi estant com està vostè!"

-"I tant primeta! " - D'això sí, d'això puc presumir-ne, perquè he vist cada cul i cada panxa amb dones de cinquanta anys... Ja m'ho crec que m'envegin. Però de les meves arrugues no en parlen. Sembla que no hi siguin. Com si jo me les inventés. Ja m'ho diu la meva néta: "T'hi fixes més tu que els altres. Pensa que no tens vint anys. És normal que tinguis arrugues"

Però el cor no en té. El cor no s'ha arrugat ni s'ha arronsat i això ningú no ho veu. Ni l'esperit... En tinc de coses per fer! -de pensament, esclar. Idees interessants que no les podré dur a terme. O potser si. Si diuen que la vida s'allarga... Però per fer-les totes, hauria d'allargar-se molt!

-Per fi puc parlar amb vostè. És tant sol·licitada. I que bé que està!... (Au, vinga, tornem-hi.)

Amb quanta gent he parlat? Què sé jo! Aquell de la barba era bo; que bé que ens hem entès. Era jove o era gran? Si duia barba era gran. Però era jove. No em faria res tornar-hi a parlar. I tenia uns ulls! El color era el de menys, però la seva vivacitat... Una mica petitets però sempre li reien. Les persones rialleres tenen el món a la butxaca. A mi se m'hi ha posat. Perquè tindré tants anys?...

-Que bé que està! -ja tornem amb la cançó. Tothom em diu el mateix i ara aquesta s'entossudeix en que jo recordi que era amiga de la seva mare. Que no sap que tinc una memòria sel·lectiva que només recorda el que li interessa i oblida tot el que no vol? Estaria bé que encara hagués de recordar tot el que he fet al llarg dels anys! No, no recordo la seva mare, no devia ser gaire interessant.

En canvi, he parlat amb una que m'ha transportat a la meva joventut. D'aquella si que recordo la seva mare. I el seu pare... era ben plantat, semblava que em preferís a mi, però es va decantar per la meva amiga. No vaig tenir cap disgust; en Pere ja em rondava i aviat ens vam comprometre. I ens vam casar... i van venir els fills i els néts. Ara penso que aquesta festa deu ser per la comunió d' un nét. No! d'un besnét! Els néts ja fa anys que els vaig tenir, ara tinc besnéts. I néts, es clar, i fills i nores, i nores i filles sense marits i gendres i fills sense parella... Uns perquè s'han mort i altres perquè no saben on paren... però tothom està content, o almenys ho sembla.

Ara torna el de la barba. És jove, és jovenàs. No hi han homes de la meva edat en aquesta festa, però amb aquest ja en tinc prou. Vés que deu trobar-hi amb mi que vingui un altre cop a parlar-me. Si no tingués els anys que tinc, pensaria que li agrado.

- - - - - - - -

-Apa mare! Com acapara el periodista! Després, de tot el que vostè li expliqui, ell ho arreglarà al seu gust i en farà un gran article. Que ja coneixem com les gasta en Pau! -féu tustant-li amicalment l'espatlla.

Ah! És periodista? Això ha dit el meu fill... Així que el que busca el barbut és informació d'anys enrere i a ser possible de primera mà!

Quan jo era jove s'explicava l'acudit d'una noia que anava a comissaria a declarar que li havien robar els diners. -"I on els duia? - li van preguntar, i ella assenyalà el seu pit. -"I no se'n va adonar? -Sí, però em pensava que venia amb bona intenció!".

Doncs jo també! Tant simpàtic com el trobava i només buscava assabentar-se de coses dels temps passats!...

- - - - - - - - -

Uf, quin dia més llarg! Més llarg i més ple... I quin llit tant flonjo, que bé que hi dormiré...

Ah! Ja sé perquè era la festa: pels meus noranta anys!

 

 

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.