Les meves caminades i els meus escrits.

Fer esport.

 

A la gent els vols ajudar i no saps com fer-ho. Avui una dona es queixava que anar a nedar li costa molts quartos. Pagar la quota cada més per només anar-hi un cop a la setmana i a voltes ni això, li semblava que no ho podrà resistir. Una amiga seva li ha comentat que pitjor ella que paga i no hi va! Li sap greu desfer-se de sòcia... però no hi va mai. I una tercera ha dit que ella ja fa tants anys que n' es de sòcia que ja no li cobren quota i que tot i els avantatges, tampoc no hi va!

-I perquè no hi vas?

-Em queda massa lluny de casa i els autobusos no m'hi acosten gaire... a més, fa tants anys que no freqüento el club que em sembla que m'hi trobaria molt perduda.

- Si ho provessis, potser t'hi acostumaries... i faries amistats.

Totes hi deien la seva i totes estaven d' acord que fer esport és la cosa més sana del mon. Però totes hi trobaven pegues... Ara la gent fa molt exercici i està molt àgil, també hi ha gent molt jove, o gent molt gran que està molt entrenada... Em sentiria una mica ridícula... m'hauria d'aprimar primer... Ja t'aprimaràs nedant! M'hauria de llevar més d'hora perquè no em faltés l'hora del Club... L'hora? L'hora i mitja! Abans no t'has despullat . t'has vestit i t'has tornat a vestir... i el cap! Com queda al cap! Els cabells s'han d'assecar... tornar-te'l a organitzar... I quan ja sembla que estàs vestida i apunt de sortir, notes que tens una gana, que has d'entrar a la cafeteria a pendre't alguna cosa!

-No, no surt barato fer esport, no... Les xancletes, el xandall, el barnús... la tovallola... i els modelets de llenceria que s' acostumen a veure pels vestidors!

-Jo hi vaig en cotxe, i si compto la gasolina...

.-Jo hi vaig amb el 10, que passa pel cantó de casa...

-Jo si em decidís, tindria d' anar-hi amb taxi... si calculo que ja no pago quota... -i se li va encendre una bombeta com es diu correntment, al recordar que una de les primeres que s'havia queixat hi anava amb cotxe... no vivíen massa a la vora, però potser li interessaria "fer-li de taxi", li sortirien les banyades de franc, així no tindria d'anar-hi sola, pagaria el mateix i tothom content!

Tothom content no, perquè la que havia tingut la idea li va sembla la cosa més natural del món, i quan ho va proposar, a l'altra no li ho semblà gens.

-Ui! No! Jo faig uns horaris que a tu no t'agradarien... Hi vaig molt d'hora, molt d'hora...

-Jo no m'hi llevo massa de d'hora, ja ho sé... però ja m'adaptaria! Per matinar no s'ha mort mai ningú.

-Si, però és que tampoc tinc un horari fix... uns díes hi vaig molt d'hora i d'altres... d'altres no tant...no sabria dir-t'ho. Em sembla que el que millor t'aniria,- ja que no pagues cap quota,- seria que fessis tractes amb un taxista que et vingués a buscar i a recollir a l'hora que tu volguéssis...

No li deuen fer falta els diners, sinó ja s'hauria avingut a portar una passatgera i que li sortis de franc la nedada. I la idea del taxi que li havia donat, ja l'havia pensada, es clar, però,

però...

-Saps que et dic? Que fer esport és molt convenient, però que per ara continuaré anant a caminar fins dalt de tot del parc Catalunya i de passada saludaré a l'Alcalde Farrés!

Maria Mercè Lleonart.

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.