Les meves caminades i els meus escrits.

El viatge

 

Volia trobar un mag que li anunciés l'esdevenidor. Però "no volia" anar-lo a trobar! Això hauria costat diners, i ell no en tenia gaire per gastar-se i menys en el que ell considerava bajanades. Però li hauria agradat trobar-lo! Que algú "li tirés les cartes"... sense haver de pagar res.

De vegades, tard de la nit si no podia dormir, veia a la tele un programa de "tarot", i arribava a la conclusió de que els visionaris sempre "veien" el mateix i deien les mateixes coses. Recomanaven paciència i asseguraven que tot s'els arranjaria... Quan? Les cartes no eren tan clares, tornaven a recomanar paciència i s'aventuraven a dir, que segurament aviat...

L' home d'aquesta història li agradava molt viatjar. Quan treballava amb normalitat mirava d'estalviar i fer un raconet - no per quan fos gran, no! d' això ja s'en cuidava un Pla de Pensions que havia subscrit - ingènu!- i a més ell es considerava jove encara. - un raconet per gastar-s'el en viatges - grans o petits- però viatges. Més ara el problema de la crisi l'havia tocat de ple, i encara que tingués per menjar, no tenia per viatjar. Era com un fumador als primers dies d'haver deixat el tabac: Per tot arreu veia ofertes de caps de setmana temptadors. De viatges de somni que encara no havia fet mai!... I ell tan escurat!

Un amic li va dir que el marit d' una amiga seva tenia com a hobby llegir les línies de les mans... - "Hi ho endevinava moltes vegades! - "De debò? I... cobra molt per una sessió?...- -Que va! Tu el convides a cafè i un bon whisky al darrera i ja et dirà tot el que t' espera!.-

No van passar gaire dies que ja tenim el nostre home amb la ma ben estesa davant dels ulls de l'endevinador. Al vident s'el veia tranquil, ni el cafè ni el whisky l'havien alterat, en canvi a l'altre, la ma no li tremolava perquè l'estava controlant, però d'emocionat prou que ho estava.

Començà a mirar-se i remirar-se ara el palmell, ara el dors... Calia estudiar-so bé pensava el nostre home mirant de no impacientar-se... Finalment l'endeví parlà:

-El teu amic ja m' ha explicat que la teva gran fal·lera es viatjar. Una bona afecciò... però una mica cara... - una pausa.

Si et dic que t'has de morir em diràs que per això no cal ser endeví! - l' endevinador rigué del seu propi acudit. Al de la ma estesa no li féu cap gràcia.

Un llarg silenci.

-Escolti, que no em parla de la línia de la vida... de la del amor... tot això que sempre diuen els endevinadors...

Es que vostè té una ma molt especial. Costa de llegir... I el que hi veig no ho veig molt clar...

Al nostre home el seu pensament s'envolà cap a Delfos on la pitonissa que deien que estava sota els efluvis d'una font sulforosa(?) que tenia al seu costat, no parlava gaire clar i a més ho feia en metàfores. Als grecs que van anar-li a demanar consell de com s'havien de defensar davant d'un atac enemic que semblava imminent, els va contestar lacònicament:

-"Els vostres boscos us salvaran".

Davant d' aquesta contesta els grecs pensaren que l' atac vindria per terra i es van ben preparar i fortificar terra endins... i l' atac vingué per mar! El que la pitonissa havia volgut dir era que tenien de fer vaixells amb els arbres del seus boscos... Massa tard!

-Què? Veu alguna cosa?...

-Si! Un viatge.

-Un viatge? Llarg? Curt? Cap a on? - l' home ja es posà content.

-Calma... calma! Veig un viatge. Un viatge inesperat i a un lloc on no ha estat mai... I no és un viatge molt car ... això ja li agradarà.

-I que, m' haig de preparar molt?

-Sempre cal estar preparat... En aquesta vida sempre hem d' estar preparats per tot els que ens pugui venir d'imprevist...encara que vostè... tant viatger com és ja deu estar sempre a punt pel que es pugui presentar...

-No em pot donar més detalls? Farà calor, farà fred?...

-Es que jo no sé ... vull dir que no sé com és vostè de calorós...

-Serà llarg? Serà curt?

-Es que jo no l' he fet mai aquest viatge... ni conec ningú que m' ho pugui explicar...

-Caram! Que misteriós. Vol un altre whisky?

-Doncs, si, gràcies i prenguis'en un vostè també. Li anirà be...

Es van separar deixant al preguntador molt intrigat... El seu company l'animava : Pensa que ho endevina molt! Va, anima't! Ja ens tornarem a veure i ja m' xplicaràs com ha anat.

Passat un temps es tornaren a veure... bé només el company el veié i de lluny, dins d' un taüt... i d'explicar-li no li va explicar res perquè del viatge que va fer, ningú que jo sàpiga, no n'ha fet mai un passi de diapositives.

Maria Mercè Lleonart.

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.