Les meves caminades i els meus escrits.

El Sant Ronyó

Vam agafar un camí a la sortida del poble. Un camí petit que passava despercebut i semblava que no haguès de portar enlloc.

-“No hi havies passat mai? Es una bona drecera, en menys de vint minuts et plantes al Sant Ronyò. “

-“Ni sabia que existís ni el camí ni el Sant Ronyò! D’ont has tret aquest nom?”

-“Es la casa que hi ha a tocar de la riera, Una casa vella- veïaaa!- Hi vivia un home tan vell com la casa, i sempre es queixava de que tenia un ronyò que li feia la Santíssima. I els amics van començar de dir-li “el sant ronyo”. Aquest home era amic del Ju-Ju, vaja un altre!”

-“Què li feia mal en aquest?

-“No, res! Era molt trempat, poc treballador però molt trempat, molt xerrraire...si t’ enganxava ja havies begut oli! Et tenia amarrat que no podies deixar-lo. Perdies mig dia!. I com que tartamudejava, no acabava mai!”-

-“I es deia Ju-Ju?

-“Es deia Josep –Jusep – i però li deien el Ju-Ju, ja ho entens , oi?”

Si no parles amb la gent, et perds la meitat de la sal de la vida.

Maria Mercè Lleonart.

 

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.