Les meves caminades i els meus escrits.

El Riu Besós

Es un dels dos que flanqueja Barcelona. Si el mes de febrer vam  recórrer la desembocadura del Llobregat, avui farem la del seu veí Besós. No té tanta història ni tanta fama de treballador, és, diría més casolà, rega horts,"rega" fàbriques... o almenys el hi passa pel costat. No comença de tenir nom propi fins que gairebé arriba al mar. Perquè el Besós és un conjunt de rius petits que es van trobant pel camí i decideixen anar junts. Es com si féssin "colla que colla! Las mare pessigolla" que jugavem quan érem petites. Potser el que vé de més lluny és el nostre Ripoll, que neix a la serra de Sant Llorenç del Munt. Al seu pas per sant Llorenç Savall sí que deu moure fàbriques... perquè allà n'hi han, però si no mou fàbriques segur que rega horts. Alguna feina fa. Els nostres rius son feinejadors. De Sant Llorenç Savall i avall avall! Es un riu muntanyenc,  anys enrera molt aprofitat per anar-s'hi a banyar els nostres pares i moltes de nosaltres també. Al seu pas per Les Arenes, on hi havia els Bullidors... i per sant Feliu del Racó amb els seus gorgs - El de Turell, el de l' Infern, el de les Anelles, més inofensiu... Més fàbriques i més horts. Deixa Castellar de banda i no para fins entrar a Sabadell. Aquí tan mansoi que ara el veiem tenim el record de les grans destrosses que va fer en les riuades del 1962...  Quan passa per aquella vall tan ample, que en diem El Rieral, es veu petit! Petit! Hi caben molts horts, molts molins paperers, moltes fàbriques modernes, i ens sembla impossible que ell tot solet hagi fet aquell esvoranc tan gran, aquelles parets tan altes que té a banda i banda...

       A Sabadell teníem un gran pintor, i una gran persona,que sabia plasmar els marges rogencs del riu Ripoll. Vivia a la seva vora i no se li escapava cap posta de sol ni cap matinada que no aprofités per transmetre la vida que es desprenia d'aquelles parets tallades pels segles. En Ramon Noé. que tan bon record ha deixat.

      Aviat s'acabarà el Ripoll perquè quan arriba a cap a Cerdanyola  ja se li ajunta el Mogent, que ve del vallés occidental i ja no és tan nostre. em sembla que gens! Ah! I la Riera de Caldes! que ja porta l'aigua freda... encara que sigui l'estiu. Tots tres formen el Besós i ja no paren fins al mar.

      Avui ho anirem a veure. Ara, el seu últim tram està net i polit que dona gust de contemplar. Els veïns s'ho van proposar i s'en van sortir molt bé. En premi, tenen una grua que fa estada just a la desembocadura. Ei! Una grùa de carn i ossos, no pas de la contrucció. Caldria fer-li un monument. Si podem la retratarem.

                    Maria mercè Lleonart.

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.