Les meves caminades i els meus escrits.

El Quadre

Dinàven a la taula del costat meva. Ens hem saludat al arribar. Bé, m’ha saludat ella, a ell no el conec, suposo que deu ser el seu marit, perquè no s’els veia gens acaramel·lats, mol formals...Ella treballa a una oficina de compre-venda de pisos, prop de casa i hem tingut algun tracte comercial. A sobre del seu escriptori hi té una pintura una mica abstracta que no s’entén massa que representa. Ella m’ho va aclarir: -“És un poble, però al davant hi ha un arbre amb unes grosses braques, i el poble es veu per entremig... El va pintar el meu marit.”-

Després d’aquest aclariment ja em van desaparèixer les serpents boes que havia vist al principi, o els braços gruixuts d’un boxejador. I les cases, i el paissatge... molt poc definit. La idea era bona però podria ser expressada d’una altre manera.

Avui he tingut a tocar meu a l’artista i m’ha passat pel cap comentar-li la pintura que té a l’oficina dels pisos. Però... a casa sempre em renyen perquè parlo massa i perquè parlo amb desconeguts. Jo només conec a a noia i com sé que aquets és al seu marit? I si li parlo de la pintura de l’arbre potser no sabrà de que li parlo... I si és el seu marit però no el primer marit? Potser sí que és l’autor del quadre, però aquell quadre no és cap meravella i si n’hi haig de parlar i no li puc alabar... tampoc li farà cap gràcia.

Ben pensat... Un somriure... i Bon profit!

Maria Mercè Lleonart.

 

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.