Les meves caminades i els meus escrits.

Cebres

Aquest home s’ennuegarà! Perquè estira tant el coll? Oi que no és una bona posició per menjar? Si jo ho fés, ja em renyaries. “-

-“Es que vol veure la mama... Sempre mira cap aquí... Que el coneixem?

-“Que el coneixes?”

No, no el conec ni el coneixem. Va, menjeu.

Doncs perquè ens mira tant?

Se la mira tant! ”-puntualizà la nena.

Si, era veritat, aquell home no menjava bé, amb el coll mig girat, no li faria profit el dinar. La mare dels nens ja s’adonava del gran intrés que despertava en aquell començal. No l`havia vist mai, ni tenia cap tret per recordar. Sencillament, un home com molts n’hi havia.

Mama, perquè et mira tant?

Oh, i a la taula del seu davant hi ha quatre senyores que sense girar el coll les pot veure ben bé!

La mare rigué dels fills tant obsevadors que tenia i li vinguè a la memòria un episodi d’ aquells reportatges de “Natura” que tant els hi agradava veure.

Recordeu el que ens van ensenyar dels lleons quan han d’atacar una ceba? Si les cebres estan totes juntes, formen una massa compacta, le ratlles es confonen i el lleó es troba perdut. En canvi, quan n’hi ha una de sola és una presa més fàcil.

No té cara de lleó, ni tu de cebra! – La gresca estava servida. L’home-lleó, aviat va demanr el compte i sense prendre cafè va desaparèixer de l ‘escena.

 

Maria Mercè-

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.