Les meves caminades i els meus escrits.

Castell de Burriac

 

Bon dia i bona hora! I bon començament d´any desitgem a totes! encara que ja faci alguns dies que l´any ha començat, però per a nosaltres és la primera excursió del 2002. Un any amb un número molt engrescador, doncs això dels cap-i-cúa sempre crida una mica l´atenció. Hem de pensar que per molt que la vida s´allargui de cap-i-cúa em sembla que ja no en viurem cap més , per tant hem d´aprofitar-lo el màxim! Si cada dia és un día únic i una única oportunitat per treure el màxim de profit de totes les coses que fem, doncs imaginem-nos multiplicat per tres-centes seixanta-cinc vegades!

Bé anem a parlar de l´excursió que farem avui. Com que és temps d´hivern deixarem el pre-pirineu i anirem cap a veure el Mediterrà que farà un temps més agradable. Avui anirem a la Serralada Litoral, aquestes muntanyes que s´alcen paral·leles a la costa i separen el Maresme del Vallès. Quan fa uns anys vam recórrer el G-R 92, de Barcelona al Cap de Creus, per aquest camí que farem avui no hi vam passar. Ho sigui que per nosaltres és nou. Comença a la petita població de Cabrils i s´acaba a Argentona. Es una recorregut molt agradable perquè gairebé sempre és de carena, o sigui que tan aviat veus un cantó com un altre. Ja sigui el Vallès o bé el Maresme. La muntanya o el mar. Des de on el començarem, el coll de Gironella, el camí va entre boscos de pins pinyoners i alzines. En època de bolets, podrien trobar-hi els deliciosos rovellons. No tindrem gaire desnivells, perquè començarem a uns 400 m. i el cim que farem, el castell de Burriac en té 401. no us feu il-lusions, però, que el camí fa pujades i baixades, i la població d´Argentona està a uns cent metres sobre el nivell del mar.

El terme d´Argentona està farcit de fonts, d´aquí li deu venir l´afició als càntirs. Dins la seva població hi ha el Museu del Càntir, que a la tarda visitarem. També hi ha moltes torres modernistes, de l´ època que s´explotaven les seves fonts amb establiments thermals, molts personatges rellevants , hi feien la seva estada. Entre ells l´arquitecte Puig i Cadafalch que era fill de Matarò i que va deixar-hi molts exemples de la seva obra. També l´historiador Carreras Candi que va investigar sobre els vestigis que quedaven dels poblats ibèrics que es trobem a la rodalia. Perquè el Maresme ha estat una de les parts de Catalunya més antigament poblada. No ens estranyi que ara estigui farcit de torres i torretes, i ple d´urbanitzacions.! A l´època dels romans, quan no hi havia tanta gent al mon, el Maresme, ja s´hi havia instal·lat el bó i millor de les famílies romanes. No cal sinó veure els mosaics que tenien dins les seves cases. ( com és pot veure a Matarò.)

De l´antiguitat del seu poblament, a més de les restes ibèriques, que es troben, a l´església de Cabrils encara es conserva una finestra pre-romànica i tota la capella és bastida sobre grans carreus procedents d´edificacions romanes.

El castell de Burriac: és ben visible des de totes les poblacions veines. Per això l´hem escollit ! Perquè quan hi paserem per les carreteres de la seva vora, podrem dir: Ja el coneixem! Ja hi hem pujat! Era el castell d´un senyor molt temut per tots els seus veins. Li deien el Bei, - em sembla que era un títol- i res s´escapava de la seva cobdícia. Cosa que veia i desitjava tot seguit feia seva. Fos el que fos. Quan ell baixava del seu castell tota la gent del poble s´amagava de por que li tenia. Però una dia una noia molt bonica i molt treballadora , que estava fent puntes al coixí, estava tan concentrada en la seva feina que no es va adonar de la seva arribada. El Bei la va veure, i ja la vam tenir armada! La volia per ell, però ella tenia un promès i ja no volia a ningú més. Per protegir-se, ella i la seva família van fugir a posar-se sota la protecció del senyor del castell de la Roca, que aquest era una bona persona...

El de Burriac la va anar a buscar, els de la Roca no volien donar-la... els promés de la noia va morir defensant-la... un drama!

Un germà de la minyona, va voler castigar al Bei i s´amagà per un temps ens una cova del Mont Cabrer i s´entrenava a llançar pedres amb la fona. Quan en va saber prou, esperà que el Bei sortís sol de casa seva i d´una pedrada el va deixar estès a terra. Van aixecar una creu al lloc on va morir i se´n va dir la Creu de la Beia.

Com que el Castell de Burriac és un penyal prou prominent les bruixes de la rodalia el van triar per fer-hi les seves reunions...Es un cim prou destacat i totes hi feien cap. Ningú es perdia... Esperem que no ens perdem nosaltres que no som bruixes.

Maria Mercè. .

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.