Les meves caminades i els meus escrits.

Boixadors

 

Bon dia i bona hora! Faci bò o faci dolent, de casa ha de sortir la gent! Aquest semblaria un slògan apropiat per les Mares Caminadores. A casa s´hi està molt bé, però quan s'arriba de passejar. Avui anirem cap a Calaf. Anirem al castell de Boixadors. Es una fortalesa d´origen romànic que està força ben consevada gràcies a una restauració que li van fer cap els anys 70. Està documentat el 1014 i per aquell temps el seu senyor es deia Guillem de Boixadors, No sé si el veurem ... llàstima perquè el nom és ben bonic. Un descendent seu, que es deia Ramon se´n va anar amb el Compte d´Urgell, Ermengol VII, a la conquesta de València.

La conquesta de València no va ser fàcil perquè València està molt ben situada i es un paratge molt ric i els moros no se'l volien deixar perdre. Però els catalans van guanyar i València va ser seva. Però llavors se´ls va presentar un problema: València va quedar molt despoblada i Jaume Primer, que ja li deien el Conqueridor i no ho era solament de ciutats, va repartir el territori entre els guerrers que l´havien ajudat, però aquests eren homes... homes sols! I si volia repoblar el territori li faltava alguna cosa. Va enviar a buscar cent donzelles catalanes, que fossin bones reproductores... devia semblar aquelles caravanes que van a Plan a buscar marits entre els “concos” d´aquell poble. Doncs van buscar cent donzelles ... i gairebé totes diuen que van sortir del poble d´Ulldemolins i dels seus voltants doncs era fama que allí hi havia un alt índex de natalitat.

Van celebrar els casaments tots a la vegada, i apadrinats per set parelles de la noblesa catalana. Va passar el temps i van anar neixen valenciano-catalanets, sembla que l'invent funcionava però el que no funcionava tan bé era que entre els matrimonis hi havia moltes raons. Tot el sant dia es tiraven els plats pel cap i portaven queixes al Síndic de Greuges. Posar pau els costava molta feina. Les autoritats decidiren crear un premi pel matrimoni que arribés a passar un any sense tenir cap altercat. (cap “disputa” )

Van passar anys i panys i el premi no el recollia ningú. Un dia, però, es va presentar un home, que semblava que no estaba ben bé en els seus cabals, i va demanar el premi. Ell feia un any que no s´havia barallat amb la seva muller! Van indagar, i era veritat, no s´hi havia barallat! Però van descobrir que feia més d´un any que la seva dona l´havia deixat.

Del castell de Boixadors ens en hem anat a València, Ja tenim fama les dones de Unió de Mares de ser molt viatgeres.

Maria Mercè.

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.