Les meves caminades i els meus escrits.

Bellmunt - Vidrà

 

Estimades caminadores que avui aneu d'excursió: -" El meu genoll, el meu genoll...". El cas és que avui jo no puc venir, però la Conxa us llegirà la llegenda que us he preparat de Bellmunt.

De Bellmunt es pot dir que la Mare de Déu va ser trobada; que la gent de la comarca li tenen

molta devoció i que en el padronet que hi ha en front de l'ermita hi ha una imatge que en dient "la Verge de les Alades", per que als seus peus hi van a morir una gran quantitat de formigues amb ales, quan s'els acaba la vida.

I per les que vareu anar a Sant Miquel de les Formigues, prop de Sant Hilari Sacalm, ja recordareu que porta aquest nom perquè hi passa el mateix.

Passarem pel coll de "Hi-era-de-massa", un nom una mica estrany si no se sap el fet que hi va tenir lloc.

A la carretera que va a Vidrà, hi ha una gran masia, que s'en diu "El Prat", doncs en aquell indret comença la història. En un prat que hi prop de la casa, expliquen que hi un tros de terra que no hi creix mai herba. En diuen "el prat del mal consell" perquè aquí es va començar de tramar tot el drama.

Quan el castell de Besora no estava aterrat com avui, hi vivia un senyor feudal que tenia a tota la rodalia en un puny. Els pagesos del voltant havien de servir-lo de moltes maneres, ja sigui treballant per ell sense gairebé cobrar, o deixant-li el cavall o la mula perquè s'en servís, o... deixant-li la dona el dia del casament! Les noies d'aquells verals es van posar d'acord i van passar molts anys sense voler-se casar per no tenir d'anar-se'n al llit amb el Senyor.

Els nois estaven furiosos, deixar el cavall era una cosa, però la dona... Si les noies es van posar d'acord els xicots també. S'havia d'acabar amb aquells abusos. Van organitza una gran cacera i van convidar al Senyor. Com que era molt aficionat a la caça no va témer res de mal i li ho van presentar tant bé!... A ell el situarien a prop d'un coll i els altres atiarien les preses de manera que li passarien pel davant. El col·locarien en un punt estratègic. I tant que ho era! Tots el veien! I a una senyal tots van disparar deixant al senyor de Besora amb més forats que un colador. I quan la justícia va preguntar que havia passat la resposta va ser unànime:

-"Qui ha disparat? - Tot Besora plegat!

-I perquè l'heu mort? - Perquè hi era de massa!"

I així s' anomena aquest coll des d' aleshores. El coll de "Hi era de massa". El jovent es va poder casar, i hi van haver-hi grans festes perquè hi havien molts casaments endarrerits.

També cal dir que l'ermita de Bellmunt ,que es troba a uns 1.300 metres d' altura,és visible des de molts llocs i que quan la Plana de Vic està coberta per la boira, moltes vegades treu el cap el cim de Bellmunt, semblant talment com si estes flotant.

En la cançó de "L' Emigrant" , de Mossèn Cinto Verdaguer hi ha una estrofa que parla de "l' ermita al cel suspesa" , doncs fa referència a la de Bellmunt en dies de boira.

Apa, que tingueu un bon dia, una bona excursió i que gaudiu d'un bon dinar!

(Ja semblo aquell jubilat que en lloc de preguntar cap on anava l'excursió preguntava que els darien per dinar i si al cafè hi haurien "Gotes").

Maria Mercè.

 

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.