Les meves caminades i els meus escrits.

Anada a Arles

 

L' Abadia d' Arles va començar d'existir a les thermes romanes dels Banys d'Arles, El que avui coneixem com "Amelie les Bains". Abans no es deia d'aquesta manera, però hi va haver l'esposa d'un rei de França que se li va ocòrrer anar-hi a passar l'estiu i de resultes d'això li van canviar el nom. A les parets que quedaven de les thermes s'hi van instal·lar, mes tard els benedictins i com que en aquell temps Carlemany netejava de moros tot el Pirineu, li va anar molt bé que es quedèsin els monjos en aquelles terres acabades de reconquerir. L'Abadia d'Arles va ser la primera del Pirineu Oriental i la única que no tenia de pagar impostos a l'estat. Només tenia l'obligaciò de pregar per ell.

Això passava als anys 1000, Per aquells temps el paisatge era més frondòs, hi havia molta més arbreda i tot era més salvatge. Tant salvatge que s' hi van instal·lar uns animals amb aparença de simis i ferocitat de tigres. Els hi deien "Els simiots". Per sort ara només en queda el que hi ha dibuixat al timpà de l'entrada del temple. Vivien als arbres i quan en baixaven era per menjar-se tot el que els venia a ma. Destrossaven els sembrats, i fins devoraven criatures. La gent estava esporuguida i no gosava sortir de casa. L'abat de l'abadia, que es deia Arnulf, va pensar que això passava perquè no posseïen la relíquia de cap sant. Abans a les esglésies, se les valorava molt per les relíquies que tenien. Era com tenir bons jugadors, en un club de futbol. Jugadors de fama. La gent les visitava més, i hi feia més donacions... Arnulf s'en va anar a Roma a veure si trobava algun os sagrat que poguès ajudar a fer més rendible la seva església i ajudés a fer fóra aquells animalots.

Les relíquies es compraven i es venien, però Arnulf que no era ric i va tenir de robar-les. Va ser un robatori miraculòs... Ell s'havia amagat on es guardaven tots els ossos sants i va esperar que es fes de nit. No sabia que li passaria ni quins ossos havia d'agafar, fins que en va veure uns que desprenien com una llumeta intermitent... i va pensar!-"Ja els tinc" Aquests volen venir cap a casa!"- Els sistemes de seguretat d'aquell temps es va posar a funcionar quan ell s'enduia la relíquia. Totes les campanes es van posar a tocar com si cridéssin a somatent. Ell corria tant com podia però els altres també i quan ja estaven a punt d' agafar-lo, una espessa boira va interposar-se entre el perseguit i els perseguidors i així van poder arribar a l'abadia d'Arles.Van passar moltes vicisituts però no acabaríem mai, un altre dia les contaré.

Els ossos que havia agafat eren de dos reis perses que els havien mort per ser cristians. Eren... dos sants ben coneguts a casa nostra, a Sabadell... Anys enrera la gent els invocava, recordeu?: -"Valga'm Sant Nin i Sant Non i la Mare de Déu de Togores! " Eren Sant Abdò i Sant Senen, popularment Sant Nin i Sant Non. veïns de l'ermita de Togores. Sant Non no sé si podria ser advocat contra l'insomni... Per allò d' anar a "fer nones"... o si fer nones ve de l'hora nona que els frares devien anar s'en a dormir...

A l' entrada del claustre hi ha una tomba "miraculosa" i a sobre l'estàtua d'un cavaller, es Guillem de Tallet, vulgarment dit "El Tallet del nas ratat" té el nas esmussat per defecte de la pedra, però la gent pensa que pels seus pecats les rates se li van menjar. I aquesta tomba, tan hermèticament tancada s'obra una vegada a l'any, em sembla que pel divendres sant, i Oh! Miracle! Està plena d'aigua! La gent del poble en va a buscar perquè la creuen - o la creient - miraculosa, i se la repartien i se l'enduient a les cases. També diuen que en temps de resistència als francesos, la gent si no la demanaven en català no els en hi donaven.

I el miracle? Ara que la gent ja no hi creu en miracles... Cóm s'omple si està ben tancada? Amb una llosa de pedra que asjusta molt bé? Doncs sembla que per efectes de condensació. Aquest és un racò molt humit que no hi toca mai el sol i podria ser que l'humitat es filtrés i gota a gota... s'omplís.

Ara no us feu un garbuix amb tot els que he explicat: El Rei era Carlemany, No el rei del nas vermell, El del nas ratat era el senyor de Tallet, i la tomba la que s'omplia de gota en gota... No té res que veure amb el conte de.."El rei del nas vermell...i.....que ...de gota en gota ............i ....... per qui s' ho escolta!

 

 

 

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.