Les meves caminades i els meus escrits.

Adicció

Va dona, aníma’t! Et veig molt apagada.

Si, fa uns dies que no tinc il·lusió per res.

Però el metge et va donar unes pastilles per combatre aquests estats, oi?

Si. Les pastilles del riure. Quan me le prenia tot el que abans em feia plorar, llavors em feia riure.

Doncs, va! Perquè no te les prens?

Perquè tinc por que em crein addicció i les hagi de seguir prenent fin que em mori.

Però, dona! Als teus noranta anys jo no m’hi capficaria...

Copyright © 2013. All Rights Reserved.  TOTTS, S.C.P.